Quatre anys de recerca desvelaren els secrets d’una obra que ha estat testimoni de set segles d’història diocesana
El M. I. Josep Alanyà i Roig ha culminat un ambiciós projecte editorial que ha requerit quatre anys de treball intensiu per documentar i analitzar en profunditat el retaule catedralici del segle XIV. L’obra, estructurada en 19 capítols que inclouen bibliografia i arxius consultats, representa el primer estudi exhaustiu d’aquesta peça patrimonial que mai havia estat analitzada amb tal rigor acadèmic.
El retaule, construït entre 1351 i 1358-59, constitueix una peça única que combina la part escultòrica frontal amb la secció pictòrica posterior, oferint un testimoni excepcional de gairebé set segles d’història de la ciutat i la diòcesi. Segons explica l’autor, aquest treball ha permès unificar criteris dispersos i contradictoris que s’havien publicat fragmentàriament en articles i estudis al llarg dels anys.
L’estudi revela aspectos inèdits sobre la devoció popular catedralícia, especialment el paper central que va exercir la Mare de Déu de l’Estrella fins al segle XVII com a referent devocional principal. Els fidels oferien joies, vestits, mantells i túniques a aquesta advocació mariana, que va mantenir la seva preeminència fins que la Mare de Déu de la Cinta va personalitzar-se com a devoció específica a partir del segle XVII.
Alanyà subratlla que el retaule, si pogués parlar, seria testimoni directe dels bisbes que han pontificat a la catedral i de la litúrgia catedralícia desenvolupada al llarg dels segles. L’obra constitueix així un document històric vivint que ha presenciat l’evolució de la ciutat, la diòcesi i les pràctiques religioses populars.
Aquest treball representa una aportació fonamental per comprendre el patrimoni artístic i devocional de la catedral, omplint un buit historiogràfic que existia sobre una de les peces més emblemàtiques del temple.
