La VII Nit de la Comunicació de la Demarcació de Terres de l’Ebre va guardonar el cronista de Gandesa, Anton Monner, el fotoperiodista Mariano Cebolla i els locutors Francesc Callau, Inma Brull i Fini Llaó
El Premi Talent es va lliurar als periodistes ebrens que van cobrir les catàstrofes de 2025 «Escriure, llegir i investigar em dona vida. Em fa treballar el cervell i l’esperit, juntament amb l’agricultura, una altra de les meves passions, en fa créixer com a persona, em dona amor, vida i salut per dedicar-me als amics i als meus conciutadans». Aquestes paraules les va pronunciar Anton Monner en pujar a l’escenari a recollir el reconeixement, segons ell, «immerescut perquè servint a la societat que m’envolta des del món de la comunicació, m’ajudo a mi mateix. I egoistament em resulta satisfactori viure aquesta vetllada tan bonica i d’estima de tots».
També agraït i «sobrepassat», com va afirmar, es va mostrar Mariano Cebolla, el segon fotoperiodista reconegut en aquesta gala, el primer va ser Joan Puig qui, segons va recordar Cebolla, va ser qui el va introduir en el periodisme. Cebolla va reivindicar la feina del fotògraf de premsa que, segons ell, «no es veu», és «silenciosa» i molts cops «solitària», però que en combinació amb el periodista «aconsegueixen la bona notícia». «Som una expressió reduïda del que és un titular de premsa, un resum que parla per si sol. La nostra tasca està ben valorada, si es fa des del rigor», va reblar.
De reconeixement a una feina no individual sinó col·lectiva i compartida, va parlar el tercer homenatjat de la nit, Francesc Callau, a qui es va reconèixer la seva trajectòria de quaranta anys en la ràdio local, juntament amb les seues dos companyes a l’emissora La Cala Ràdio, Fini Llaó i Inma Brull. Franquín es va reafirmar en la idea que «aquesta professió no es pot construir en solitari, tot i que sovint tendim a individualitzar. Compartim micròfons, decisions, pressions exteriors i moltes hores invisibles de crear vincles molt sòlids. De tots els periodistes amb qui m’he relacionat he après i ho continua fent», va assegurar. «Hem hagut de fer entendre que els mitjans públics no són patrimoni de ningú, que la ràdio és de tothom i que govern i oposició han de poder dir la seua. Aquesta pedagogia amb la classe política no ha estat fàcil», va apuntar.
Per la seva part Fini Llaó, va voler destacar de la seua experiència radiofònica «la gent, la gent propera, les persones que hem acompanyat, sobretot la gent gran a qui fèiem companyia». En aquesta idea es va reafirmar Inma Brull, qui va destacar «els lligams amb els oients. Són moltes hores i dedicació a la ràdio de proximitat. No ha estat un camí fàcil, però aquí estem».
Seguidament al lliurament a la trajectòria d’aquests cinc comunicadors ebrencs, es va lliurar el Premi talent que, de manera excepcional, s’ha atorgat a tots els periodistes de les Terres de l’Ebre que van cobrir al territori ebrenc, l’incendi del juliol i els aiguats de l’octubre del 2025. El degà Joan M. Morros va titllar de molt encertada l’elecció perquè es va fer una cobertura excel·lent per parts dels mitjans i dels professionals ebrencs, i va aprofitar per a remarcar que els periodistes «som més necessaris que mai, perquè la llibertat de premsa està amenaçada».
La nit va servir també per a recordar in memòria. Emèlia Miravall, Joan Launes i Pepe Rodríguez, així com dos efemèrides, els 40 anys de Col·legi i els 25 de la demarcació ebrenca. L’acte va acabar amb la benvinguda als nou nous col·legiats, i amb el reconeixement a les dos juntes que han compartit mandat amb l’actual president, Josep Baubí, que deixarà el càrrec el pròxim mes d’abril, quan tindran lloc les preceptives eleccions col·legials. Dos dels membres d’aquestes juntes, David Benito, van ser els encarregats d’agrair a Josep Baubí la dedicació al col·legi, la defensa de la professió i la seua militància ebrenca arreu. Josep Baubí visiblement emocionat va tancar la nit reivindicant, entre altres, més visibilitat en els mitjans públics de les Terres de l’Ebre i apuntat cap als 100 col·legiats, actualment en són uns 95 a les Terres de l’Ebre, «per a tenir més força a Barcelona», va apuntar.
