El dilema ètic dels mitjans de comunicació davant situacions d’emergència centra el debat professional després de la tragèdia que va deixar 228 morts
La cobertura informativa de la DANA que va assolar el País Valencià el passat octubre ha generat una profunda reflexió entre els professionals del periodisme sobre els límits ètics i els riscos laborals que comporta informar en situacions d’emergència extrema. Diversos periodistes han compartit les seves experiències durant els reconeixements rebuts per la seva tasca informativa durant aquells dies tràgics.
Violeta Tena, vicepresidenta de la Unió de Periodistes Valencians i periodista del Temps, ha posat de manifest el dilema professional que van enfrontar els mitjans de comunicació. “Els mitjans van enviar els seus periodistes a cobrir la notícia que era la DANA, però ara, veient la magnitud del que va passar aquell dia amb 228 morts, molts dels quals van morir a la carretera, això ens obliga a plantejar-nos fins a on estem obligats a anar a cobrir una situació que comporta un risc per a la integritat física de la persona”, ha explicat Tena.
La periodista ha destacat que aquest qüestionament es fa especialment rellevant en un context de redaccions cada vegada més reduïdes i precàries, una realitat que afecta la dinàmica dels mitjans de comunicació actuals. Malgrat aquestes dificultats, Tena ha expressat la seva satisfacció per rebre el guardó de la delegació de les Terres de l’Ebre del Col·legi de Periodistes, que considera “un premi absolutament excepcional” que posa en valor el periodisme de proximitat.
Per la seva banda, Julián Giménez Andreu, director Regional de Continguts de la Comunitat Valenciana a la SER, ha descrit la cobertura com “dura i intensa, amb poques hores dormides”, però ha subratllat la professionalitat dels companys de Ràdio València i Serra València, que “de seguida s’oferiren a fer cobertura”. Giménez ha insistit en la necessitat de mantenir aquest tema dins de l’agenda mediàtica, ja que “encara no ha tornat la normalitat al 100% al territori, a l’Horta Sud i als altres municipis”.
Iván Esteve, qui era cap d’informatius d’À Punt durant la DANA, ha valorat positivament la resposta del mitjà públic davant l’emergència. “Humilment creiem que estiguem a l’altura, no és que férem res extraordinari, férem el que s’esperava de nosaltres com a mitjà públic, com a servidors públics“, ha assegurat Esteve. El periodista ha destacat que aquesta cobertura va reconnectar À Punt amb sectors de la societat valenciana que potser abans no seguien el mitjà per “determinats prejudicis lingüístics o polítics”.
Esteve ha explicat que el fet d’estar previnguts abans de la DANA va permetre reforçar totes les informatives i oferir “una cobertura molt digna” de la qual creu que “la societat valenciana se sent orgullosa”. Aquesta preparació prèvia va ser clau per poder respondre adequadament a una situació d’emergència sense precedents que va posar a prova la capacitat de resposta dels mitjans de comunicació valencians.
La reflexió dels professionals evidencia com la cobertura de la DANA ha marcat un punt d’inflexió en el periodisme valencià, plantejant qüestions fonamentals sobre la seguretat dels periodistes, l’ètica professional i el paper dels mitjans de comunicació com a servei públic en situacions de crisi.
