L’acte institucional de les Terres de l’Ebre, celebrat el 9 de setembre a la Delegació del Govern a Tortosa, va reunir autoritats, representants institucionals i entitats culturals en el 50è aniversari de la primera gran Diada autoritzada després del franquisme
La Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre va acollir dimecres a la tarda l’acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya, amb la presència de la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, el delegat del Govern, Joan Castor Gonell, i la mestra, política i activista ebrenca Rosa Vandellós Lleixà, que va pronunciar el discurs oficial de la jornada. L’acte va comptar amb la participació del quartet Accent Ensemble i va aplegar alcaldes, diputats, presidents comarcals, representants dels cossos de seguretat i d’emergències, col·legis professionals, sindicats i entitats culturals i científiques del territori.
El delegat Gonell obre l’acte i reivindica el pluralisme democràtic
El delegat Joan Castor Gonell va obrir l’acte recordant que la Diada d’enguany té una significació històrica especial: el 50è aniversari de la primera gran manifestació autoritzada després de la mort del dictador Franco, celebrada el 1976 a Sant Boi de Llobregat. Gonell va evocar la manifestació de l’any 1977 a Barcelona, amb un milió de persones sota el lema Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia, i els fets que se’n van derivar: el restabliment de la Generalitat el 29 de setembre, la Llei d’Amnistia Política del 15 d’octubre i l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia el 1979.
Però el delegat no es va quedar en el passat. Va alertar del perill que representa que fins a un 20% de la ciutadania espanyola consideri que el franquisme va ser positiu, i va posar en guàrdia contra els discursos d’odi i la desinformació que circulen per les xarxes socials, especialment entre els joves. «La democràcia no es defensa sola, cal explicar-la, reivindicar-la i sobretot practicar-la cada dia. Hem de ser capaços de trobar allò que ens uneix per damunt d’allò que ens separa.»
Gonell va tancar el seu discurs amb una crida a construir una Catalunya plural, diversa i crítica, on ningú sigui assenyalat pel seu origen, la seva llengua o les seves idees, i on la discrepància no es converteixi en animositat.
Rosa Vandellós, la veu de la memòria i del paper de les dones
La mestra i activista ebrenca Rosa Vandellós Lleixà va ser l’encarregada del discurs oficial, una tria que ella mateixa va voler agrair explícitament al delegat. Vandellós va estructurar la seva intervenció com un repàs de com s’han celebrat les diades des dels fets del 1714, posant l’accent en els canvis profunds de la dècada dels anys 70, i va reivindicar que la memòria col·lectiva ha de servir per no repetir els errors del passat.
Però el fil conductor del seu discurs va ser el protagonisme de les dones: va destacar que, malgrat que les dones sempre hi han estat, sovint no se les ha escoltades, i que hi ha hagut èpoques en què la seva veu no s’ha sentit gens. Vandellós va expressar la seva satisfacció per haver estat escollida com a ponent, considerant-ho un reconeixement a la trajectòria de les dones en la història del país.
La consellera Montserrat reivindica el coneixement com a motor de llibertat
La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, va prendre la paraula per vincular la Diada amb el projecte de futur de Catalunya a través del coneixement i la recerca. Va destacar diverses mesures aprovades durant el mandat: la reducció del preu del crèdit universitari fins als mínims històrics, les ajudes per a famílies monoparentals —equiparades des del setembre del 2026 a les famílies nombroses— i les futures beques salari per facilitar l’accés a la universitat als col·lectius amb més dificultats.
Montserrat va posar en relleu les inversions específiques per a les Terres de l’Ebre: la creació de la nova unitat docent de Medicina a Tortosa vinculada a l’Hospital Verge de la Cinta i la Universitat Rovira i Virgili, i la projecció internacional de l’Observatori de l’Ebre, amb col·laboracions ja establertes amb observatoris de Califòrnia. «El coneixement és avui la forma més alta de llibertat. La llibertat de construir una economia de benestar, de decidir el nostre destí i de fer-ho sense deixar ningú enrere.»
La consellera va cloure la seva intervenció reivindicant que no hi ha Catalunya plena sense les Terres de l’Ebre, i va subratllar que el talent del territori és una peça essencial del projecte col·lectiu del país.
L’acte va concloure amb la interpretació de l’himne nacional de Catalunya a càrrec del quartet Accent Ensemble.
