El festival de recreació històrica, que s’ha convertit en una festa de poble, intentarà batre el rècord mundial de més parelles ballant simultàniament el pròxim 11 d’octubre
La Ràpita presenta el cartell de la desena edició del Festival Orígens, una cita que la regidora d’Identitat, Francina Molina, ha qualificat de «molt especial» per tot el que representa arribar a una dècada d’un esdeveniment de recreació històrica arrelat al barri del Chicago. «No totes les coses que intentes portar a terme arriben a una desena edició», ha destacat Molina durant la presentació.
El festival, que recrea la vida a les Terres de l’Ebre a principis del segle XX, prèvia a la Segona República i la Guerra Civil, s’ha consolidat com una festa de participació popular que aplega veïns, entitats, associacions i clubs del municipi. El director del festival, Àngel Pascual, ha subratllat que l’èxit d’Orígens rau precisament en l’humilitat de les arrels que commemora: «El que comemora és un moment on possiblement el 80% del delta no sabia ni llegir ni escriure i la majoria de la població es dedicava al sector primari».
Entre les activitats que configuren el festival hi ha demostracions d’embarcacions de vela llatina, arts de pesca com el rossegall, oficis tradicionals com el de forjador o saliner, i activitats del camp i de la mar, tot des d’una perspectiva antropològica, teatral i gastronòmica.
El plat fort d’enguany serà l’intent de rècord Guinness de més parelles ballant la jota vella simultàniament, amb l’objectiu de reunir 500 parelles el proper 11 d’octubre a les 11 del matí. Molina ha animat la ciutadania a apuntar-se «com més aviat millor» perquè les places s’esgoten i no es podrà inscriure el mateix dia de l’event. Queden dos assajos previstos, el 20 i el 27 de setembre a les 7 de la tarda, i un assaig general el 3 d’octubre.
El cartell d’aquesta edició és obra de la dissenyadora gràfica Maria Castellà Corral, que ha triat la metàfora de la fotografia per representar la missió del festival. L’obturador de la lletra O d’Orígens funciona com a finestra entre el passat —representat en blanc i negre— i el present vibrant i en color, amb una imatge d’una jota vella ballada a la Ràpita com a motiu central.
