Cristian Ferrer, professor i delegat sindical d’USTEC a les Terres de l’Ebre, explica per què els sindicats majoritaris en educació rebutgen l’acord signat entre el Departament d’Ensenyament, CCOO i UGT, i per què la vaga continua
Tortosa ha tornat a ser epicentre de la protesta de docents a Terres de l’Ebre. Una multitudinària concentració ha omplert els voltants dels Serveis Territorials d’Educació al barri del Rastre abans de convertir-se en una manifestació fins a la plaça del Mercat. Al capdavant de la mobilització, els sindicats que agrupen la majoria del vot del professorat del sector: USTEC-STEs, Intersindical, Professors de Secundària i CGT. Tots ells coincideixen a rebutjar l’acord signat la setmana passada amb CCOO i UGT, sindicats que, malgrat ser majoritaris a nivell general, tan sols representen el 20% del vot docent en les darreres eleccions sindicals al sector educatiu.
Cristian Ferrer, delegat sindical d’USTEC a les Terres de l’Ebre, ha sigut un dels que ha pres la paraula per explicar les raons del malestar. Al seu entendre, el problema no és únicament el contingut de l’acord, sinó la manera com s’ha tancat: fora de la mesa de negociació, l’únic espai legítim per pactar millores per als docents.
«Quan s’estava encarrilant un acord, que podíem arribar a punts de matís i estirar més el compromís, el govern ha tingut molta pressa per tancar. Ha utilitzat mecanismes externs a la mesa i, a través de les cúpules sindicals de CCOO i UGT, ha signat fora.»
Ferrer subratlla que l’acord reconeix algunes millores, però les qualifica d’insuficients i poc ambicioses. Bona part del que s’ha pactat, recorda, ja venia imposat per l’acord marc estatal en matèria de ràtios, de manera que el Departament no ha anat més enllà del mínim exigible.
La qüestió salarial és, per a Ferrer, el nus central del conflicte. El professorat català porta 15 anys amb el sou congelat, un període en què la inflació ha erosionat entre un 20 i un 25% el seu poder adquisitiu. Les millores pactades, al seu parer, no reverteixen aquest deteriorament acumulat: simplement frenen que la pèrdua continuï els propers quatre anys.
«No revertim cap de l’empitjorament salarial que veníem acumulant. L’únic que fa l’acord és evitar que els següents quatre anys seguim perdent poder adquisitiu. I ja veurem com queda tot plegat amb la situació econòmica que ve», comentar el professor.
Entre les demandes concretes que posen sobre la taula hi ha una clàusula d’actualització a l’IPC i una oferta de millora que no s’allargui quatre anys vista. «Des d’aquí a quatre anys, qui governa? Quina situació econòmica tindrem?», es pregunta Ferrer. La incertesa, diu, converteix els compromisos a llarg termini en «paper mullat».
«Volem compromisos i no excuses. El que demanem és simple: que el govern torni a la mesa de negociació. Que ens fiquem a parlar de manera sèria. Recordem al govern que ells s’han aixecat de la negociació, no nosaltres».
Ferrer ha revelat que, just abans de la concentració, s’ha reunit amb el director dels Serveis Territorials, Mario González, qui li hauria reconegut en privat que «tenim raó, que el pacte no soluciona els greuges que portem acumulats», tot al·legant limitacions pressupostàries. Una admissió que, per a Ferrer, reforça la posició dels sindicats minoritaris en educació però que no considera suficient.
Pel que fa al seguiment de la vaga, Ferrer assenyala que la jornada a les Terres de l’Ebre s’inscriu en una estratègia de vagues rotatives per territoris: ahir va parar el Baix Llobregat i el Barcelonès, avui és el torn de les Terres de l’Ebre, el Tarragonès i el Penedès. La setmana culminarà divendres amb una vaga general educativa a Barcelona. «Estem fent un pols al govern sostingut en el temps», conclou.
